El municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès) disposa d'escut i de bandera oficials.

Escut de Sant Martí de Llémena

Sant Martí de Llémena disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat: de sinople, una creu patent rectilínia de propra; ressaltant sobre el tot una espasa d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 28 de setembre de 1984 i publicat al DOGC 485 de 14 de novembre de 1984.

Antecedents sigil·logràfics i heràldics

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut d'or, unes graelles, negres, en banda; a baix, unes flames que les mig cobreixen». 

Bandera de Sant Martí de Llémena

Sant Martí de Llémena disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verd fosc, amb la creu patent rectilínia grega, porpra de l'escut, d'alçària 2/3 de la del drap, posada equidistant de les vores superior i inferior i a 13/54 de la de l'asta; i amb l'espasa groga, amb la punta a dalt, del mateix escut, d'alçària 8/9 de la del drap i amplària 1/6 de la llargària del mateix drap, sobreposada i centrada a la creu.

Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 2 de gener de 2013 i publicada al DOGC 6295 de 17 de gener de 2013.

Referències

Oficialització

• DECRET 322/1984, de 28 de setembre, pel qual s'autoritza l'Ajuntament de Sant Martí de Llémena per adoptar el seu escut heràldic municipal.

• ANUNCI de l'Ajuntament de Sant Martí de Llémena, sobre expedient d'adopció i oficialització de la bandera municipal.

• RESOLUCIÓ GRI/21/2013, de 2 de gener, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Sant Martí de Llémena.

Bibliografia

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 250 i 260.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 3 (Gironès, Pla de l'Estany, Selva, Garrotxa). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 74.