El municipi de la Nou de Gaià (Tarragonès) només disposa d'escut oficial.

Explicació

És un escut parlant, ja que els elements que hi figuren fan referència al nom de la població: d'una banda, una nou i, de l'altra, una faixa ondada que representa el riu Gaià. És l'únic escut municipal català amb una nou, cosa que el fa clarament identificable.

Antecedents sigil·logràfics i heràldics

A mitjan segle XIX, l'Ajuntament de la Nou de Gaià feia servir un segell rodó amb la lletra N. Almenys des del 1854 i fins al 1981, exceptuant el període republicà de 1933-1939 en què utilitzà l’escut estatal, el consistori de la Nou de Gaià va fer servir diversos segells ovalats amb la imatge de santa Maria Magdalena, patrona de la població. 

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut d'or, quatre pals vermells, carregats d'una N de plata» i és l'escut que l'Ajuntament ha fet servir des del 1981, juntament amb una branca de noguera fruitada al natural com a timbre.  És l'escut que ha fet servir fins el 2026.

A l'hora de dotar la població d'un escut oficial s'ha recorregut al seu topònim i s'ha fet a través d'un escut parlant atès perquè no era correcte posar la N del primer segell a l'escut, perquè en heràldica no s'han de posar lletres a l’escut a menys que tinguin una tradició antiquíssima, que no és el cas de la Nou de Gaià. A més, com que, llevat de casos excepcionals, tampoc no s'hi poden posar figures humanes a l'escut, no es va considerar oportú representar la Maria Magdalena dels segells a través d'algun dels seus atributs (el flascó o les llàgrimes). 

Referències

Oficialització

• Anunci sobre aprovació inicial de l'expedient per a l'adopció de l'escut del municipi.

• Resolució PRE/51/2026, de 12 de gener, per la qual es dona conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de la Nou de Gaià.

Arxius i fonts documentals

• Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.

• Col·lecció sigil·logràfica catalana de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Bibliografia

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 182 i 195.

• Martí Muntaner, Jordi; Ribés Farran, Jordi. Heráldica del Tarragonés. Reus: CIFE, 1974.