El municipi d'Estamariu (Alt Urgell) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut d'Estamariu
Estamariu disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat: de sable, un lleó coronat d'or. Per timbre una corona mural de poble.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 9 d'octubre de 1992 i publicat al DOGC 1660 de 23 d'octubre de 1992.
Antecedents
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut d'or, un lleó rampant, vermell, coronat d'or».
Bandera d'Estamariu
Estamariu disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, negra, amb un lleó groc al centre d'altura 4/6 de la del drap.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació el 8 de juny de 1995 i publicada al DOGC 2066 de 23 de juny de 1995.
Referències
Oficialització
EDICTE de l'Ajuntament d'Estamariu relatiu a l'escut heràldic municipal.
EDICTE de l'Ajuntament d'Estamariu relatiu a l'expedient sobre l'adopció de la bandera municipal.
EDICTE de l'Ajuntament d'Estamariu relatiu a l'adopció de la bandera municipal.
Bibliografia
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 130 i 140.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 16 (Alt Urgell, Vall d'Aran, Andorra). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, p. 168.
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 20.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 15 (Vall d'Aran, Alt Urgell, Andorra). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 221.
Fluvià, Armand de. Els símbols dels ens locals de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Administració Local, 2001.