El municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) disposa d'escut i de bandera oficials.

Antecedents

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut tallat. Primer partit: plata, amb una creu vermella; i or, aquatre pals vermells. Segon, verd, amb una caldera d'or». 

Bandera de Caldes de Montbui

Caldes de Montbui disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, composta de dues parts verticals iguals; la primera, groga amb la caldera negra de l'escut, d'alçària 3/8 de la del drap i amplària 1/4 de la llargària del mateix drap, al centre; i la segona, bicolor horitzontal blanc, amb una creu plena vermella de tronc i braços de gruix 1/18 de la llargària del drap; i groc, amb quatre pals vermells.

Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge el 6 de juliol de 2017 i publicada al DOGC 7412 de 14 de juliol de 2017.

Referències

Oficialització

• ANUNCI de l'Ajuntament de Caldes de Montbui sobre la modificació de l'escut.

• RESOLUCIÓ de 31 de maig de 1994, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Caldes de Montbui.

• RESOLUCIÓ GAH/1656/2017, de 6 de juliol, per la qual es dona conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Caldes de Montbui.

Arxius i fonts documentals

• Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.

 Bibliografia

• Sagarra, Ferran de. Sigil·lografia Catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Vol. II. Barcelona: Estampa d'Henrich, 1922, p. 132.

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 87 i 102.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982, p. 176.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 2 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 251.