El municipi de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) disposa d'escut i de bandera oficials.

Escut de Rocafort de Queralt

Rocafort de Queralt disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat: d'atzur, un castell d'or obert; el peu partit: 1, de gules, 2 faixes d'argent; 2, escacat d'or i de sable. Per timbre una corona de baró. 

Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 8 de març de 1999 i publicat al DOGC 2861 de 6 d'abril de 1999.

Antecedents

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut d'or, quatre pals vermells, carregats d'un roc, blau». 

Bandera de Rocafort de Queralt 

Rocafort de Queralt d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau fosc en els segon i tercer terços verticals, amb el castell obert groc de l'escut, d'altura 1/3 de la del drap i amplada 2/5 de la llargària del mateix drap, al centre, i amb el primer terç vertical vermell amb dues faixes blanques a la meitat superior i nou escacs grocs i negres a la inferior. 

Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 14 de maig de 2002 i publicada al DOGC 3645 de 29 de maig de 2002.

Referències

Oficialització

• EDICTE de l'Ajuntament de Rocafort de Queralt, sobre aprovació d'un escut.

• RESOLUCIÓ de 8 de març de 1999, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Rocafort de Queralt.

• ANUNCI de l'Ajuntament de Rocafort de Queralt, sobre aprovació de la bandera.

• RESOLUCIÓ GRI/1418/2002, de 14 de maig, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Rocafort de Queralt.

Bibliografia

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 227 i 238.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9 (Segarra, Urgell, Conca de Barberà). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1983, p. 341.