El municipi de Menàrguens (Noguera) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut de Menàrguens
Menàrguens disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat: de sinople, una vaca d'or amb els arguenells de sable. Per timbre una corona mural de vila.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 15 de novembre de 1991 i publicat al DOGC 1524 de 29 de novembre de 1991.
Antecedents
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut d'or, un burret que torna amb la seva albarda. Colors naturals».
Bandera de Menàrguens
Menàrguens disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, tercejada horitzontal, verda, groga i verda, la faixa central amb dues dents negres al perfil superior, juxtaposades, cadascuna de base 2/9 de la llargària del drap i d'altura 1/4 de la del drap.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació el 2 d'abril de 1993 i publicada al DOGC 1735 de 21 d'abril de 1993.
Referències
Oficialització
ANUNCI relatiu a l'aprovació de l'escut heràldic municipal de Menàrguens.
EDICTE de l'Ajuntament de Menàrguens relatiu a l'aprovació de la bandera de la vila.
Bibliografia
Prim i Tarragó, Agustí. Datos y aclaraciones para la historia de los sellos municipales de la provincia de Lérida. Lleida: Tipografia de la casa provincial de Misericòrdia, 1888, p. 25.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 177 i 186.
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 31.
Fluvià, Armand de. Els símbols dels ens locals de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Administració Local, 2001.