El municipi de Solivella (Conca de Barberà) disposa d'escut i de bandera oficials.

Escut de Solivella

Solivella disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat: de sinople, una olivera d'or fruitada de sable, sobremuntada d'un sol figurat d'or. Per timbre, una corona de baró. 

Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació i Administracions Públiques el 10 de setembre de 2007 i publicat al DOGC 4979 de 2 d'octubre de 2007.

Bandera de Solivella

Solivella disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verd fosc, amb el sol figurat groc de l'escut, de diàmetre 13/30 de l'alçària del drap, posat a 1/15 (de l'alçària del drap) de la vora superior i a 2/45 (de la llargària del drap) de la de l'asta; i amb l'olivera groga, fruitada de negre de l'escut, d'alçària 13/30 de la del drap i amplària 14/45 de la llargària del mateix drap, posada a 1/15 (de l'alçària del drap) de la vora inferior i a 2/45 (de la llargària del drap) de la del vol. 

Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 22 de febrer de 2011 i publicada al DOGC 5834 de 10 de març de 2011.

Referències

Oficialització

• ANUNCI de l'Ajuntament de Solivella, sobre aprovació de l'escut heràldic del poble.

• RESOLUCIÓ GAP/2884/2007, de 10 de setembre, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Solivella.

• ANUNCI de l'Ajuntament de Solivella, sobre aprovació de la bandera municipal.

• RESOLUCIÓ GRI/616/2011, de 22 de febrer, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Solivella.

Bibliografia

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 274 i 283.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9 (Segarra, Urgell, Conca de Barberà). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1983, p. 345.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 5 (Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà, Priorat). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 391.