El municipi de Polinyà (Vallès Occidental) disposa d'escut i de bandera oficials.

Escut de Polinyà

Polinyà disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat: d'argent, un món d'atzur creuat i cintrat d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 2 de març de 1995 i publicat al DOGC 2023 de 13 de març de 1995.

Antecedents

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut de plata, una bola terràquia blava, amb els rius i el Mediterrani d'or, cimejat d'una creu vermella i orlada amb una corona de dos rams de llor, verd». 

Bandera de Polinyà

Polinyà disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:

Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanc a la primera meitat vertical i, a continuació, amb un pal groc de gruix 1/9 de la llargària del drap, i la resta blau clar i , en aquesta última part, una faixa groga de gruix 1/6 de l'alçària del mateix drap, al centre.

Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 22 de novembre de 2012 i publicada al DOGC 6270 de 10 de desembre de 2012.

Referències

Oficialització

• EDICTE de l'Ajuntament de Polinyà sobre l'adopció de l'escut heràldic.

• RESOLUCIÓ de 2 de març de 1995, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Polinyà.

• EDICTE de l'Ajuntament de Polinyà, sobre aprovació inicial de l'expedient de la bandera municipal.

• RESOLUCIÓ GRI/2686/2012, de 22 de novembre, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Polinyà.

Bibliografia

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 206 i 219.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982, p. 188.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 2 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 127.