El municipi de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut de Cànoves i Samalús
Cànoves i Samalús disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat partit: 1r. d'or, un castell de sable obert acostat de 2 flames de gules; 2n. d'atzur, un sautor ple d'argent cantonat de 3 estrelles d'argent malordenades. Per timbre una corona mural de poble.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 4 d'octubre de 1996 i publicat al DOGC 2272 de 23 d'octubre de 1996.
Antecedents
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut d'or, un castell de tres torres, vermell; al peu, blau, una corona i l'escut català; una cosa a cada costat».
Bandera de Cànoves i Samalús
Cànoves i Samalús disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb una aspa blanca, de gruix 1/6 de l'alçària del drap, amb un rivet blau clar a cada costat de gruix 1/24 de la mateixa alçària, i amb el castell obert negre de l'escut, d'alçària 2/3 de la del drap i d'amplària 1/3 de la llargària del mateix drap, al centre.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Administracions Públiques el 26 de gener de 2007 i publicada al DOGC 4830 de 27 de febrer de 2007.
Referències
Oficialització
EDICTE de l'Ajuntament de Cànoves i Samalús relatiu a l'escut municipal.
EDICTE de l'Ajuntament de Cànoves i Samalús, sobre la bandera municipal.
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.
Bibliografia
Sagarra, Ferran de. Sigil·lografia Catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Vol. II. Barcelona: Estampa d'Henrich, 1922, p. 136.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 105 i 114 (Cànoves).