El municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) només disposa d'escut oficial.

Escut de Montferrer i Castellbò

Montferrer i Castellbò disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat: d'or, un mont de sinople movent de la punta sobremuntat d'una ferradura de sable clavetejada d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 29 de gener de 1993 i publicat al DOGC 1707 de 12 de febrer de 1993.

Antecedents

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava per Aravell un «escut d'or, una muntanya de color natural cimada d'una creu patada, blava». Per a Castellbò, proposava un «escut quarterejat en creu. Primer i quart d'or, quatre pals vermells. Segon i tercer d'or, en cap una banda negra carregada de tres cairons d'or». 

Referències

Oficialització

• EDICTE de l'Ajuntament de Montferrer i Castellbò relatiu a l'escut heràldic del municipi.

• RESOLUCIÓ de 29 de gener de 1993, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Montferrer i Castellbò.

Bibliografia

• Prim i Tarragó, Agustí. Datos y aclaraciones para la historia de los sellos municipales de la provincia de Lérida. Lleida: Tipografia de la casa provincial de Misericòrdia, 1888, p. 18 (Castellbò), 27 (Pallerols del Cantó), 33 (Vall de Castellbò).

• Sagarra, Ferran de. Sigil·lografia Catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Vol. II. Barcelona: Estampa d'Henrich, 1922, p. 138 (Castellbò).

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 61 i 74 (Aravell),  107 i 118 (Castellbò), 154 i 163 (Guils del Cantó), 202 i 211 (Pallerols del Cantó).

• Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 8 (Aravell), 15 (Castellbò), 26 (Guils del Cantó), 36 (Pallerols del Cantó).