El municipi de Castellserà (Urgell) disposa d'escut i de bandera oficial.
Escut de Castellserà
Castellserà disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat: de gules, un castell obert d'argent sobremuntat d'una serra d'argent. Per timbre una corona mural de poble.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 2 de març de 1995 i publicat al DOGC 2023 de 13 de març de 1995.
Antecedents
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut verd, un castell d'or, clarejat de verd».
Bandera de Castellserà
Castellserà disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb dues faixes blanques, cadascuna de gruix 1/6 de l'alçària del drap, la primera amb el perfil inferior dentat de 9 dents, situades a 3/12 de les respectives vores superior i inferior del drap.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge el 6 de juliol de 2017 i publicada al DOGC 7412 de 14 de juliol de 2017.
Referències
Oficialització
EDICTE de l'Ajuntament de Castellserà relatiu al projecte per a l'escut municipal.
EDICTE sobre aprovació de l'expedient per a l'oficialització de la bandera municipal de Castellserà.
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.
Bibliografia
Prim i Tarragó, Agustí. Datos y aclaraciones para la historia de los sellos municipales de la provincia de Lérida. Lleida: Tipografia de la casa provincial de Misericòrdia, 1888, p. 18.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 108 i 120.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9 (Segarra, Urgell, Conca de Barberà). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1983, p. 257.
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 16.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 10 (Noguera, Urgell, Segarra). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 203.