El municipi de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) disposa d'escut i de bandera oficials.

Escut de Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat: de sinople, una clau d'or en pal amb la dent a dalt i mirant a sinistra; el peu partit: 1r d'argent, una creu plena de gules; 2n d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 23 d'abril de 2002 i publicat al DOGC 3632 de 9 de maig de 2002.

Antecedents

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut tallat. Primer de plata, un castell vermell clarejat de plata. Segon, morat, les claus de Sant Pere, dels seus colors». 

Bandera de Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verd fosc, amb la clau groga de l'escut d'alçària 5/6 de la del drap, situada al centre de la divisòria entre el primer i el segon terç vertical.

Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Administracions Públiques el 16 de maig de 2007 i publicada al DOGC 4901 d'11 de juny de 2007.

Referències

Oficialització

• ANUNCI de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, sobre oficialització de l'escut heràldic municipal.

• RESOLUCIÓ GRI/1146/2002, de 23 d'abril, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Sant Pere de Vilamajor.

• ANUNCI de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, sobre aprovació inicial de la bandera.

• RESOLUCIÓ GAP/1639/2007, de 16 de maig, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Sant Pere de Vilamajor.

Bibliografia

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 133 i 146 (la Força).

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982, p. 245.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 2 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 207.