Escuts i banderes de Catalunya

Alcanar

El municipi d'Alcanar (Montsià) disposa d'escut i de bandera oficials.

Escut d'Alcanar

Alcanar disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat: d’argent, 3 canyes de sinople en faixa; el peu de gules amb una creu de Malta. Per timbre, una corona de ciutat.

Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 28 de desembre de 2012 i publicat al DOGC 6295 de 17 de gener de 2013.

Representació de l'escut d'Alcanar segons el blasonament oficial

Antecedents

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut quarterejat en creu. Primer vermell, un castell d'or; segon de plata, un lleo rampant vermell. Tercer blau, tres flors de lliri, una i dues, d'or. Quart de plata, una creu de Malta d'or».

Bandera d'Alcanar

Alcanar disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb les tres canyes arrencades de color verd fosc de l'escut, tot el conjunt d'alçària 21/28 de la del drap i amplària 8/21 de la llargària del mateix drap, posat equidistant de les vores superior i inferior i a 4/21 de la de l'asta; i amb un pal vermell de gruix 5/21 de la llargària del drap a la vora del vol, amb una creu de Malta blanca, d'amplària i alçària 3/14 de l'alçària del drap, al centre.

Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 24 de març de 2014 i publicada al DOGC 6596 de 3 d'abril de 2014.

Referències

Oficialització

Arxius i fonts documentals

Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.

Bibliografia

Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 58 i 68.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 13 (Baix Ebre, Montsià). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, p. 312.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 7 (Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Matarranya, Ribera d'Ebre). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 195.