El municipi d'Organyà (Alt Urgell) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut d'Organyà
Organyà disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat: de sinople, un orgue d'or. Per timbre una corona mural de vila.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 26 de març de 1996 i publicat al DOGC 2199 de 26 d'abril de 1996.
Antecedents
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut de plata, quatre pals vermells».
Bandera d'Organyà
Organyà disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres d'ample, de color verd fosc, amb l'orgue groc de l'escut d'alçada 6/12 de la del drap, al centre.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 3 de febrer de 2003 i publicada al DOGC 3824 de 18 de febrer de 2003.
Referències
Oficialització
EDICTE de l'Ajuntament d'Organyà relatiu a l'escut històric d'aquesta vila.
ANUNCI de l'Ajuntament d'Organyà, sobre adopció de la bandera municipal.
Bibliografia
Prim i Tarragó, Agustí. Datos y aclaraciones para la historia de los sellos municipales de la provincia de Lérida. Lleida: Tipografia de la casa provincial de Misericòrdia, 1888, p. 26-27.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 184 i 199.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 16 (Alt Urgell, Vall d'Aran, Andorra). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, p. 142.
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 35.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 15 (Vall d'Aran, Alt Urgell, Andorra). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 196.