El municipi de Vall-llobrega (Baix Empordà) disposa d'escut i de bandera oficials.

Escut de Vall-llobrega

Vall-llobrega disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat: d'or, una vall de sinople; el peu ondat d'atzur sostenint una faixa d'argent i carregat d'un roc d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 12 de maig de 1982 i publicat al DOGC 234 del 23 de juny de 1982.

L'escut de Vall-llobrega descriu la població a diversos nivells: d'una banda la vall de sinople és una càrrega tant etimològica com topogràfica, la cinta ondada d'argent representa la riera de Vall-llobrega i el roc d'or fa referència als Requesens, comtes de Palamós i, per tant, senyors de Vall-llobrega.

Antecedents

A la Geografia General de Catalunya, de Carreras Candi, de principis del segle XX, hi apareix un escut amb un castell acompanyat d'una P a la destra i una A a la sinistra.

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), dóna un escut per al poble de Vall-llobrega que blasona de la manera següent: "Escut verd, un castell de plata; a cada costat, les lletres P.A." Val a dir que Bassa era un aficionat a l'heràldica i d'aquí el seu llenguatge acientífic.

Aquest escut d'un castell amb les lletres P i A és un dels diversos escuts que ha emprat la localitat de Palamós al llarg de la història, sobre tot, en el segle XVIII, segurament per la dependència amb Palamós. 

Bandera de Vall-llobrega

Vall-llobrega disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida en dues faixes iguals, verda la superior i blava la inferior. Al mig, una faixa de color groc.

Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació el 26 de gener de 1994 i publicada al DOGC 1860 de 14 de febrer de 1994.

La bandera oficial és vexil·lològica ja que només agafa els colors més representatius de l'escut per formar la bandera. Així transforma l'or del camper en el groc de la faixa central, el sinople de la vall en la faixa verda superior i el peu atzur en la faixa blava inferior.

Observacions

La representació de la bandera que mostrem aquí és com la que presenta la Direcció General d'Administració Local a la seva pàgina web. Comentem això perquè la descripció oficial de la bandera està mal redactada: s'hauria d'indicar que la faixa groga central és del doble d'alçada que les altres dues, ja que si nó, es podria interpretar que es tracta d'una bandera tricolor verd fosc, groc i blau fosc. 

Referències

Oficialització

• DECRET 123/1982, de 12 de maig, pel qual s'autoritza l'Ajuntament de Vall-llobrega per adoptar el seu escut heràldic municipal.

• EDICTE de l'Ajuntament de Vall-llobrega relatiu a l'adopció d'una bandera municipal.

• RESOLUCIÓ de 26 de gener de 1994, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Vall-llobrega.

Bibliografia

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 298 i 308.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 4 (Alt Empordà, Baix Empordà). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 418.

• Fluvià, Armand de. Els símbols dels ens locals de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Administració Local, 2001.