El municipi de Granyena de les Garrigues (Garrigues) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut de Granyena de les Garrigues
Granyena de les Garrigues disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat: d'or, un magraner de sinople fruitat de gules. Per timbre, una corona de poble.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 21 de gener de 2011 i publicat al DOGC 5814 de data 9 de febrer de 2011.
El magraner és l'arbre que, segons l'Ajuntament, venien utilitzant en els segells anteriors. El fet que sigui un magraner i no un arbre qualsevol podria venir determinat per una falsa etimologia del topònim Granyena, el qual segons Joan Coromines deriva de l'antropònim Granius.
Antecedents
Almenys des de mitjan segle XIX, l'Ajuntament de Granyena de les Garrigues ha usat un segell amb un arbre.
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut: un bosc de colors naturals». Aquest mateix escut apareix publicat a Escuts heràldics dels pobles de Lleida, de Josep M. Monyarch i Francesc Vidal, editat per La Mañana el 1991.
Curiositats
És l'únic escut de Catalunya que té un magraner.
Bandera de Granyena de les Garrigues
Granyena de les Garrigues disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb el magraner arrencat verd fosc fruitat de vermell de l'escut, d'alçària 5/6 de la del drap i amplària 4/9 de la llargària del mateix drap, al centre.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals l'1 d'octubre de 2015 i publicada al DOGC 6977 de 16 d'octubre de 2015.
Referències
Oficialització
Bibliografia
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 153 i 161.
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 25.