Embedded Files
El municipi de Canejan (Aran) només disposa d'escut oficial.
Escut de Canejan
Canejan disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el següent blasonament:
Escut caironat: de sinople, una església d'argent tancada de sable. Per timbre, una corona mural de vila.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 7 de març de 1996 i publicat al DOGC número 2188 de 29 de març de 1996.
Explicació
L'església és el senyal tradicional de Canejan i ja apareix en segells del segle XIX. És possible que faci referència a l'església parroquial de Sant Sernilh de Canejan.
Representació de l'escut de Canejan segons el blasonament oficial
Antecedents
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut: una ermita en un prat. Colors naturals. Porta a l'esquerra».
Referències
Oficialització
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.
Bibliografia
Prim i Tarragó, Agustí. Datos y aclaraciones para la historia de los sellos municipales de la provincia de Lérida. Lleida: Tipografia de la casa provincial de Misericòrdia, 1888, p. 17.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 105 i 113.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 16 (Alt Urgell, Vall d'Aran, Andorra). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, p. 263.
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 15.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 15 (Vall d'Aran, Alt Urgell, Andorra). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 63.
Claveria Aner, Àngel. «Sagèths municipaus des pòbles dera Val d'Aran». Terra Aranesa, II època, núm. 2 (2000), p. 85-111.
Claveria Aner, Àngel. «Es escuts deth Terçon de Quate Lòcs» a Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro «Damb eth còr Aranés». Vielha: Institut d’Estudis Aranesi, 2010, p. 196-198.
Pàgines web
Google Sites
Report abuse