El municipi de Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat) disposa d'escut i de bandera oficials.

Escut de Sant Climent de Llobregat

Sant Climent de Llobregat disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat: de gules, una àncora d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 16 de juny de 1983 i publicat al DOGC 347 de 22 de juliol de 1983.

Antecedents

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut vermell, una àncora d'or». 

Bandera de Sant Climent de Llobregat

Sant Climent de Llobregat disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:

Apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres d'ample (2x3), vermella, amb l'àncora groga sense cordons de l'escut, d'alçària 5/7 de la del drap i amplària 8/21 de la llargària del mateix drap, centrada i posada a 1/7 de la vora de l'asta.

Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Administracions Públiques el 16 de febrer de 2006 i publicada al DOGC 4586 de 6 de març de 2006.

Referències

Oficialització

• Decreto de 21 de febrero de 1958 por el que se autoriza al Ayuntamiento de San Clemente de Llobregat, de la provincia de Barcelona, para rehabilitar su escudo municipal.

• DECRET 282/1983, de 16 de juny, pel qual s'autoritza l'Ajuntament de Sant Climent de Llobregat per adoptar el seu escut heràldic municipal.

• ANUNCI de l'Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, sobre adopció d'un acord.

• RESOLUCIÓ GAP/462/2006, de 16 de febrer, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Sant Climent de Llobregat.

Bibliografia

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 231 i 245.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8 (Barcelonès, Baix Llobregat). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982, p. 491.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Introducció, Barcelonès, Baix Llobregat). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 455.