El municipi de Martorelles (Vallès Oriental) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut de Martorelles
Martorelles disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat: d'argent, un ram de murtra de sinople fruitat d'atzur posat en pal; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre, una corona mural de vila.
La modificació de l'escut de Martorelles fou aprovada pel Departament de la Presidència el 15 de març de 2022 i publicada al DOGC 8630 de 21 de març de 2022. El primer escut oficial del municipi fou aprovat pel Departament de Governació l'1 d'octubre de 1993 i publicat al DOGC 1807 de l'11 d'octubre de 1993.
Antecedents
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut de plata, un ram de murtra posat en pal, verd, i flors rodones vermelles».
Bandera de Martorelles
Martorelles disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb la branca de murtra verd clar fruitada de blau clar, de l'escut, d'alçària 11/16 i amplària 1/4 de la llargària del mateix drap al centre; i amb un pal blau clar de gruix 1/4 de l'amplària del drap, a la vora de l'asta, i un de verd clar del mateix gruix, a la del vol.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge el 26 de juliol de 2016 i publicada al DOGC 7179 de 8 d'agost de 2016.
Referències
Oficialització
EDICTE de l'Ajuntament de Martorelles relatiu a l'expedient d'aprovació de l'escut municipal.
ANUNCI sobre aprovació inicial del Projecte de la bandera oficial del municipi de Martorelles.
Bibliografia
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 160 i 175.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982, p. 310.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 2 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 279.