El municipi de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) disposa d'escut i de bandera oficials.

Escut de Sant Martí Sesgueioles

Sant Martí Sesgueioles disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat: de gules, un cavall d'argent. Per timbre una corona de comte.

Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 14 de setembre de 2000 i publicat al DOGC 3254 de 27 d'octubre de 2000.

Bandera de Sant Martí Sesgueioles

Sant Martí Sesgueioles disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella,amb el cavall blanc de l'escut, d'altura 2/3 de la del drap i amplada 11/18 de la llargària del mateix drap, al centre.

Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 30 de juliol de 2001 i publicada al DOGC 3479 de 25 de setembre de 2001.

Referències

Oficialització

• ANUNCI de l'Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles, sobre aprovació de l'escut heràldic.

• RESOLUCIÓ de 14 de setembre de 2000, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Sant Martí Sesgueioles.

• ANUNCI de l'Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles, sobre aprovació de bandera municipal.

• RESOLUCIÓ de 30 de juliol de 2001, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Sant Martí Sesgueioles.

Bibliografia

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 250 i 260.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 5 (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982, p. 446.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 388.

• Garcia Martínez, Dolors. «Aproximació a l'heràldica cívica: descripció explicativa dels escuts dels municipis de la vegueria del Penedès». Del Penedès, núm. 33 (2017), p. 174-187.