Embedded Files
El municipi d'Aiguaviva (Gironès) només disposa d'escut oficial.
Escut d'Aiguaviva
Aiguaviva disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat: de sable, un agnus-dei reguardant d'argent nimbat d'or portant la banderola de gules amb una creu plena d'argent i l'asta creuada d'or; el peu de gules, una creu plena d'argent. Per timbre una corona mural de poble.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 27 d'agost de 1990 i publicat al DOGC 1342 de 12 de setembre de 1990.
Explicació
L'agnus-dei és el senyal de sant Joan Baptista, el patró de la localitat. Aiguaviva ser de la jurisdicció dels templers des dels volts de 1190 i el 1209 hi erigiren una comanda. Més tard, el 1317 passà als hospitalers, els qual la tingueren fins 1804. Per això, l'escut té el senyal de l'orde dels Hospitalers.
Representació de l'escut d'Aiguaviva segons el blasonament oficial
Antecedents
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut blau, una creu de plata, formada per quatre triangles isòsseles, amb angles convergents al centre del camp».
Referències
Oficialització
ANUNCI relatiu a l'aprovació de l'escut heràldic municipal d'Aiguaviva (Gironès).
ANUNCI de l'Ajuntament d'Aiguaviva sobre l'adopció de la bandera municipal.
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.
Bibliografia
Sagarra, Ferran de. Sigil·lografia Catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Vol. II. Barcelona: Estampa d'Henrich, 1922, p. 115.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 57 i 66.
Fluvià, Armand de. «L'escut d'Aiguaviva», Sàpiens, núm. 126 (2-2013), p. 73.
Aquest municipi també es coneix com Aiguaviva de Gironès.
Google Sites
Report abuse